Formes

Narcís Comadira és l’escriptor de l’article Formes. En aquest text, explica els edificis més importants i famosos que han construït arquitectes com Nouvel o Calatrava.
L’autor replica sobre la idea que té la gent sobre els edificis, com més extravagants i estranys més impressionats els troben.
En part penso que ens hauríem d’acostumar aquest tipus d’infrastructures ja que és el futur, i el que anirem veient d’ara en endavant. Tota la ficció que ens han anat presentant en films amb els quals hem quedat i quedem sorpresos, ara ja la veiem reflectida en les grans ciutats. I és què, la realitat supera la ficció.

Els 10 moments més feliços.

1.Un Sol esplèndid, vaig escoltant la música que m’agrada, sento com l’aire frega les faccions del meu rostre a 100 km/h per la carretera, no penso en res, res no em preocupa...

2.Últim dia de classe, la gent està nerviosa, gairebé podem sentir ja l’aire de la platja fregar els nostres cossos, les llàgrimes d’algun company de classe que potser ja no tornarem a veure, saber que has fet, i bé, la teva feina, per fi sona el timbre, ara ja sóc lliure.

3.Les meves amigues. Són fortes. Fortes com onades, que no s’aturen. Quan estic amb elles, tot és alegria.

4.Una línia llarga marca l’horitzó. La platja. Els raigs de Sol amb la seva esplendor m’il·luminen. Omplen de joia el dia. Un dia d’estiu.

5.Obro el ulls, sento que hi ha algú al meu costat, em giro, i llavors el veig a ell. No s’ha separat de mi en tota la nit.

6.Una tarda d’hivern. Estic al meu sofà mirant la televisió amb la meva manta. Sento l’olor de la xocolata calenta. El contrast perfecte entre el fred paisatge que s’amaga rera la finestra i la tassa calenta que tinc a les meves mans.

7.Arribo a casa, sento les veus del meu pare, la meva mare i la meva germana. Donen vida a la casa. Sé que cada dia que torni me’ls trobaré. La meva família.

8.Nit. Nit fascinant. Nit folla, màgica i boja. I encara nit. Nit que sembla que no s’ha d’acabar mai. Nit que, en canvi, de vegades passa que ni te n’adones. Aquestes són les nits de dissabte al costat de les meves amigues.

9.Dia esgotador. Dia de caminar amunt i avall. Ja és tard, i per fi arribo a casa. El meu llit m’espera.

10.El dijous 6 de març de 2008 cap a dos quarts de dotze del migdia tot havia desaparegut. Estàvem sols, els dos nerviosos però alhora desitjant que alguna cosa passes. Aquesta cosa ens faria canviar completament les nostres vides. Un petó, un simple petó em va permetre ser feliç durant aquell instant i tots els restants d’avui dia.

JORNADA ESPORTIVA

La jornada esportiva, que vam celebrar el passat divendres, ens ha semblat una activitat molt emprenedora i divertida. Tot i la organitzacio previa, ens ha agradat poder gaudir de la oportunitat de preparar una gimcama i així col•laborar amb l'institut per tal que tots els nens poguessins disfruta d'un gran dia.
També cal dir que organitzar la jornada esportiva no ens va ser fàcil perquè, tot i que no ho pugui semblar, al dararre hi ha una gran feina a fer.
El primer que vam fer va ser reunir-nos tot el grup de gimcama i discutir i proposar sobre les diferents proves que podríem preparar. Sempre tinguent present l’objectiu de que aquestes fossin entretingudes per tots els alumnes que hi participaven i pels organitzadors perquè així ens poguéssim divertir fent-les. La preparació de les proves la vam duu a terme durant les hores d’educació física. Finalment vam decidir que fariem vint proves durant tot el matí i que les dividiriem en dos tandes: la primera es faria de les 9:15 fins a ls 11:15 i es realitzarien deu proves. La segona tanda tindria lloc des de les 11:30 fins les 13:30 i es farien les altres deu proves. Així, d’aquesta manera, deixariem un descans de quinze minuts per si els alumnes volien esmorzar.
Un aspecte positiu de la gimcama va ser l’espai que vam poder utilitzar. L’any anterior, els alumnes que ho varen fer, tan sols van tenir com a espai per distribuïr les proves el pati de l’IES, en canvi aquest any hem pogut disposar de tot el recinte exterior de l’IES i a més a més el voltant d’aquest, com és l’avinguda o la zona verda, i això ens ha permés que poguéssim fer diferentes proves i, a més a més, fer que els alumnes haguessin de voltar més per trobar les proves i així guanyar-se el premi.
A més a més també vam poder disposar de tot el material de l’institut que necessitàvem. A part també de totes les fotocòpies que vam poder fer i això ho agraïm molt.
La diada va anar tot molt bé, llàstima que ens van fallar tres grups d’alumnes. La primera ronda d’activitats la vam deixar fluir, però a la segona vam redistribuir els grups en les proves i va anar una mica millor, tot i com ja vam comentar ens van faltar algunes proves per organitzar a causa de que certes persones organitzadores no van duu a terme la responsabilitat de realitzar la seva prova.
Creiem que la gimcama va ser divertida i, que a part de que algunes proves eren “díficls”, els alumnes es van poder divertir i disfrutar del bon dia que ens va fer.
En conclusió entre tots vam poder disfrutar d’un gran dia, tan per els qui feien les proves com pels organitzadors, és a dir, nosaltres. Vam poder viure una experiència escolar més tots junts.

EL CONFIDENCIAL

¿Dónde viven los millonarios? Así son las mansiones más lujosas, según la revista ‘Forbes’
Comentari:
no todos los millonarios son iguales, hay algunos que de hecho viven como si no lo fueran, mirad por ejemplo el dueño de Ikea..

-Aquest comentari ens vol venir a dir que no sempre totes les persones són igual sinó que a totes les classes socials hi ha gent que actua d'una manera o una altre depenent de la seva forma de ser.

AUDI

L’anunci que jo he escollit es troba al diari El mundo. Està situat a la banda dreta on hi apareix el logotip de la marca del cotxe. Aquest logotip et porta a la pàgina principal d’Audi on et mostren els diferents models que hi ha i els seus preus. També et permeten canviar el color i els complements del cotxe. Aquesta pàgina va dirigida principalment a homes tot i que també pot anar dirigida a dones. La gent que pot permetre’s aquet tipus de cotxe és gent majoritàriament de nivell alt ja que aquests tenen preus elevats.

Fairy para el lavavajillas

http://www.youtube.com/watch?v=ug6vH3yhnJQ&NR=1

ELS ANIMALS

Create your own video slideshow at animoto.com.

LA PRÀCTICA REFLEXIVA

La veritat és que les classes magistrals són molt avorrides. I mira que portem anys escoltant un professor darrera l’altre explicant el seu discurs per a que als vint minuts desconectem i ja no prestem atenció al que ens diu. És per aquest motiu que això de la pràctica reflexiva i tot el que va amb ella veig que és una manera d’aprendre molt interessant.

Primer pel fet de poder participar actívament a les classes, de tal manera que has d’estar atent a tot el que digui el professor pel que pugui passar, i en segon pel fet de no haver d’escoltar al professor o professora durant una hora, cosa que segurament a ell o ella tampoc li agrada.

Respecte al mètode de dur a terme aquestes pràctiques reflexives, em sembla una idea molt encertada el fet de treballar en grups i fer que aquests es coneguin i agafin confiança entre ells, ja que com molt bé diu l’article, és molt important l’ambient de treball per tal d’interactuar amb més facilitat a l’hora de compartir i compaginar les idees teòriques amb la pràctica. Que aquest és un tema important dins la pràctica reflexiva, el saber dur la teoria a la pràctica, per què pots saber molta teoria però a l’hora de la pràctica pots ser un desastre.

Tot i que aquest mètode d’ensenyament, com que parteix de les experiències viscudes, en teoria mai t’hauries d’equivocar. I parlant de les experiències, i ja per acabar, crec que aquesta forma d’aprenentatge és perfecte, ja que a banda que el professor anirà renovant el seu “temari” a mesura que passi el temps, els alumnes també entraran de manera més directa en el tema del qual es parli a classe, reflexionant, perquè segurament seran experiències o situacions reals que algun dia es puguin trobar a la vida, i personalment, crec que les coses que hauríem d’aprendre, són aquelles coses que els nens puguin utilitzar al llarg de la seva vida durant el dia a dia.

MARTA GUITART:

Marta Guitart, una ex alumne de l’IES de Vidreres, el dilluns passat ens va venir a fer una xerrada per explicar-nos que durant aquests últims dies ha estat realitzant un diccionari de traducció del castellà-italià, i a l’inversa.
Ella ens explicava que el seu treball de recerca tractava sobre les agències de notícies. Consistia en analitzar com les noticies arribaven aquí i com aquestes variaven. És a dir, en certa manera, investigava si la informació era real.
Un cop acabat el batxiller va estudiar traducció i interpretació a l’ universitat de Barcelona. El tercer any de carrera va decidir de viure l’experiència de fer un erasmus a Manchester. A part d'estudiar també es va dedicar a treballar a un col·legi on estudiaven el castellà. Concretament, el que va fer va ser col·laborar en la millora de la parla de les alumnes. Al finalitzar aquest any va tornar a Barcelona per acabar la seva carrera i un cop acabada se’n va anar a viure a Venècia. Aquest canvi de país la va ajudar a millorar i practicar considerablement l'italià.
Però al cap de dos anys decideix tornar a Catalunya en la qual una professora de l’ universitat li va proposar col·laborar amb l'elaboració d'un diccionari (d'italià-castellà). Va fer les lletres A i C. Durant la xerrada ens va explicar que el fet de tenir l’oportunitat d’introduir-se en aquest projecte li va aportar canvis positius com la flexibilitat d'organitzar-se el seu propi temps i que era una feina entretinguda. No obstant tenia un inconvenient, ja que tenia que està vuit hores diàries davant de l’ordinador i vulguis o no t’acaba cansant. Finalment ens va dir que la publicació del diccionari estava prevista l’any 1012.

"QUATRE BUGADES":

Pau Vidal i la seva xicota italiana confirmen que l’escriptor té un club de fans a Itàlia. Això de tenir el club de fans a Itàlia pot ser a causa de que sigui traductor de alguns llibres de l’autor Andrea Camilleri. Vidal es considera un profeta lingüístic i ho descriu diguent que ensenya el camí correcte de la llengua.
A part de traductor, també va ser corrector, però diu que no ho tornaria a ser més, i ha escrit el llibre de Rodamots, juntament amb Jordi Palou, a part d’altres llibres de novel·lística negre i lingüística. A més, ha treballat a la televisió a programes relacionats amb la llengua i ha creat mots encreuats.
Finalment acaba diguent que no veu clar el futur del català ja que el bilingüisme “mata” i a més a més que el català li queden només qutre bugades.

JOAN COROMINES:

Joan Coromines Vinyeaux va néixer a Barcelona l'any 1905 i va morir el 1997. Era fill de la pedagoga Celestina. Pere, el seu pare era polític catalanista i molt crític, que va escriure La vida austera. De petit, se’n anava de vacances a Sant Pol on va aprendre molt de lèxic. Més tard va escriure a Pompeu Fabra. El 1923 es va treure dues carreres, filosofia i dret. També va anar a la Val d'Aran per investigar més la llengua aranesa. Joan Coromines va participar a un complot que no va sortir bé i tot seguit se’n va anar a Madrid a fer el doctorat. Va anar a estudiar a París i finalment va tornar a Barcelona on Pompeu Fabra el va incorporar a la IEC.

El 1936 es va casar amb la Bàrbara i després va anar a la guerra, però el 1939 es va haver d'exiliar. Va anar a l'Argentina després de que el seu pare morís i, allà, va fer de professor de llatí i castellà. El 1946 va anar a Xicago on va tornar a treballar de professor fins que es va jubilar. Al cap d’un temps quan tornà a Barcelona va publica obres en castellà i en anglès. Finalment el 1967 s’instal·là a Pineda on va fer l’Onomàsticon i els seus diccionaris.

PARAULES DEL RODAMOTS:

A totes les classes de primària hi ha els quatre nens o nenes que són etiquetats pel mestre o la mestra des de bon principi de curs. Però el millor de tot és que després, entre els alumnes mateixos acabàvem per distingir-nos d’igual forma que ho feia la professora en el seu dia. Així doncs, en una aula sempre hem tingut al típic nen estaquirot que la professora li repetia una vegada i una altra allò que havia de fer, i sobretot, allò que no havia de fer, i com sempre, el pobre noi ho feia tot al revés. I per desgràcia d’ell tots ens em rèiem.
Després trobàvem als mestretites, i parlo en plural perquè normalment hi ha un nen i una nena a cada aula, que van de intel·ligents i creuen que ho saben tot i sempre volen contestar a les preguntes del professor o professora. Aquests si que feien ràbia... perquè a sobre que anaven de llestos, eren uns garrepes i mai et deixaven un llapis per pintar.
El repetidor de la classe no podia faltar mai, sempre una mica terròs i caracteritzat pel seu afany de poder sobre els altres nens i nenes, i que era el cap de grup al pati, però a la classe era sempre l’últim, ja que no sabia gairebé ni escriure el seu nom!
I per últim, el típic nen que mai diu res i sembla que no hi sigui a classe. I ja li deia la nostra professora: “Mira que n’ets d’enze noi, com no t’espavilis no tindràs mai xicota!”. I efectivament, encara la busca.

FRASE AMB LES PARAULES DEL RODAMOTS

Sempre ens hem d’afluixar els cordons quan volem viatjar. Per això mateix, ja podem començar a gratar-nos la butxaca, perquè qui pagarà serem nosaltres. Després de molts esforços, vaig pagar el viatge bitllo-bitllo, tot i que no sé pas d'on surten les misses. Però gràcies als pares pagant, sant Pere canta!

QUE NO ME ENTERO:

Article de Javier María

L’article Que no me entero, de Javier Marías, és una crítica el problema que es troba l’autor en llegir la informació del diari. Javier Marías te raó ja que cada vegada hi ha més periodistes que expressen els textos malament per falta de vocabulari. Demana l’elecció de bons periodistes perquè aquests errors no passin i no ens impedeixi tenir coneixements del que passar arreu del món.

DIFERÈNCIES:

La principal diferència dels discursos de Quim Monzó i Íngrid Betancourt és la manera d'expressar-ho. Íngrid Betancourt exposa el discurs d'una manera emotiva, amb l'intenció de voler arribar al públic, d'arribar a transmetre el seu missatge: els pitjors anys de la seva vida; el seu segrest.
En canvi, el discurs de Quim Monzó és amb intenció més divertida. El que vol és entretenir el públic i que no s'aburreixin i, com ja he dit anteriorment, ho fa a partir d'un conte i intenta nombrar totes les coses més importants de la literatura catalana.

QUIM MONZÓ:

L'escriptor, fent aquest discurs de la fira de Frankfurt, vol mostrar com és la literatura i cultura catalana i ho fa a partir d'un conte "autobiogràfic". Aquest conte parla de que en un escriptor li proposen fer un discurs a la important fira de Frankfurt. Ell no està convençut de si acceptar la proposta per les conseqüències que hi poden haver. Finalment accepta la proposta. El següent dilema és com afrontarà el discurs: com distribuirà el temps, què tractarà o què no. En tot aquest pas, Quim Monzó, anomena els autors més importants de la literatura catalana i els moments més importants d'aquesta. Finalment pensa en el seu final i decideix acomiadar-se amb tots els idiomes.

AUCA:

És una paraula femenina. Auca és un conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».]

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que

va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.

EXEMPLE D'AUCA:

EMBARBUSSAMENT:

És una paraula masculina. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

EXEMPLE D'EMBARBUSSAMENT:

-> En cap cap cap el que cap en aquest cap.

-> De ploure prou que plou, però plou poc.

-> Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.