QUIM MONZÓ:

L'escriptor, fent aquest discurs de la fira de Frankfurt, vol mostrar com és la literatura i cultura catalana i ho fa a partir d'un conte "autobiogràfic". Aquest conte parla de que en un escriptor li proposen fer un discurs a la important fira de Frankfurt. Ell no està convençut de si acceptar la proposta per les conseqüències que hi poden haver. Finalment accepta la proposta. El següent dilema és com afrontarà el discurs: com distribuirà el temps, què tractarà o què no. En tot aquest pas, Quim Monzó, anomena els autors més importants de la literatura catalana i els moments més importants d'aquesta. Finalment pensa en el seu final i decideix acomiadar-se amb tots els idiomes.

AUCA:

És una paraula femenina. Auca és un conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.

[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».]

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que

va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.

EXEMPLE D'AUCA:

EMBARBUSSAMENT:

És una paraula masculina. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

EXEMPLE D'EMBARBUSSAMENT:

-> En cap cap cap el que cap en aquest cap.

-> De ploure prou que plou, però plou poc.

-> Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.