La principal diferència dels discursos de Quim Monzó i Íngrid Betancourt és la manera d'expressar-ho. Íngrid Betancourt exposa el discurs d'una manera emotiva, amb l'intenció de voler arribar al públic, d'arribar a transmetre el seu missatge: els pitjors anys de la seva vida; el seu segrest.
En canvi, el discurs de Quim Monzó és amb intenció més divertida. El que vol és entretenir el públic i que no s'aburreixin i, com ja he dit anteriorment, ho fa a partir d'un conte i intenta nombrar totes les coses més importants de la literatura catalana.