PARAULES DEL RODAMOTS:

A totes les classes de primària hi ha els quatre nens o nenes que són etiquetats pel mestre o la mestra des de bon principi de curs. Però el millor de tot és que després, entre els alumnes mateixos acabàvem per distingir-nos d’igual forma que ho feia la professora en el seu dia. Així doncs, en una aula sempre hem tingut al típic nen estaquirot que la professora li repetia una vegada i una altra allò que havia de fer, i sobretot, allò que no havia de fer, i com sempre, el pobre noi ho feia tot al revés. I per desgràcia d’ell tots ens em rèiem.
Després trobàvem als mestretites, i parlo en plural perquè normalment hi ha un nen i una nena a cada aula, que van de intel·ligents i creuen que ho saben tot i sempre volen contestar a les preguntes del professor o professora. Aquests si que feien ràbia... perquè a sobre que anaven de llestos, eren uns garrepes i mai et deixaven un llapis per pintar.
El repetidor de la classe no podia faltar mai, sempre una mica terròs i caracteritzat pel seu afany de poder sobre els altres nens i nenes, i que era el cap de grup al pati, però a la classe era sempre l’últim, ja que no sabia gairebé ni escriure el seu nom!
I per últim, el típic nen que mai diu res i sembla que no hi sigui a classe. I ja li deia la nostra professora: “Mira que n’ets d’enze noi, com no t’espavilis no tindràs mai xicota!”. I efectivament, encara la busca.